En un dels posts anteriors comentava alguns aspectes relacionats amb el tema del dolor emocional:
Hi pot haver diverses causes i factors que portin la persona a sentir dolor i/o patiment emocional.
Pot haver-hi moments en què la sensació de solitud per a l’ésser humà aparegui al llarg de la seva travessia per la vida i es faci present amb força. A vegades pot ser una solitud associada a alguna pèrdua important per a la persona de la qual falta fer-ne el dol, d’altres potser per un neguit interior que pot connectar amb la sensació de buit existencial, o bé degut a alguna dificultat o obstacle que ens resulta difícil de superar.
A voltes la vida també ens pot plantejar reptes en què ens convida a estar sols i en silenci per tal de poder connectar amb el nostre món interior, fer nous aprenentatges, descobrir-hi quelcom nou, tot i que no sigui fàcil. Ens convida a fer una pausa des de la calma, des de la paciència, des d’aquella acceptació de les circumstàncies que no es pot confondre amb la resignació, des de la constància de seguir endavant, d’aixecar-nos si caiem, de fer front a la nostra realitat sense fugir-ne.
En relació a aquesta travessia pel silenci, per aquesta mena d’escolta predisposada a endinsar-se dins del que pot semblar un desert emocional es pot fer difícil prendre consciència en diferents trams del camí que en aquest procés poden trobar-s’hi descobertes interessants i/o importants per a la persona.
És pas a pas, amb la ment oberta a donar-se noves oportunitats i amb un treball personal adequat que es pot fer possible connectar amb la intuïció que més enllà d’aquest desert s’hi pot trobar un oasi. Un oasi que no sempre és fàcil de trobar ni de sentir, que ens pot semblar llunyà, quedar difuminat en l’horitzó o que potser ni tan sols en tenim consciència que hi pugui ser.
Seguint la travessia en processos de creixement personal es pot trobar, fins i tot, un oasi que a vegades ens sorprèn, que no ens havíem adonat que forma part de nosaltres. En aquest oasi s’hi poden descobrir alternatives a les situacions de vida que poden oferir-nos major benestar.
S’hi poden trobar aprenentatges d’una trajectòria de vida que configuren una nova manera de percebre el món en ampliar els nostres coneixements, de poder-los reconèixer, atendre’ls, fer-los nostres, assimilar-los. S’hi pot descobrir també característiques comunes als altres éssers humans i d’altres de diferents que ens permeten ser qui som, amb trets, característiques, dons diferenciadors. Amb possibilitat de créixer i capacitat per aportar quelcom únic, diferent.
No sé si tu que estàs llegint aquest escrit alguna vegada has experimentat la trobada d’un oasi interior. Un oasi en què s’hi troben petits i grans tresors, alguns que ja coneixes i has pogut compartir; altres per descobrir que també poden ser fruit del teu bagatge, de la teva història, de la teva experiència, o bé que poden formar part de quelcom que pot arribar a esdevenir dins d’un potencial que espera que hi puguis accedir en creure i confiar cada cop més en tu. Valorar el que sí que has aconseguit, el que sí que has fet i tens de positiu pot ajudar a obrir camí cap aquest món de possibilitats que potser fins ara potser no t’has plantejat. Qui sap si aquest oasi que hi ha dins teu és més gran i molt més ric del que t’imagines. El repte de la meva professió és poder-te acompanyar en el procés d’aquietar la ment, de descoberta interior en la mesura en què ho necessitis i així ho desitgis.
Consulta de Psicologia Mercè Clos Muntsant