Timó, timonéo farigola, són els seus noms més coneguts (Thymus vulgaris)
És una mata més aviat petita, que creix en espais rocosos on arrela en força, i les seves flors són molt petites de color blanc o lila, que es deixen veure des de el mes d’abril fins a juny-juliol.
Les seves fulles verdes són les responsables del seu aroma, altament reconegut en cuina, aromatitzant carns, peixos i sopes. Està present en olis i salses com el romesco, tant pel seu gust com les seves propietats digestives, així com la ratafia. Fins i tot hi ha qui alimenta als caragols amb farigola perquè siguin més gustosos al plat. “Els caragols que mengen farigoles són els més bons”
La presència de niacina en aquesta planta ajuda als plats a evitar indigestions, controlar el colesterol i afavoreix la circulació de la sang durant la digestió.
A la botica és una de les plantes màgiques. Antibiòtic natural que combat qualsevol primer símptoma de refredat de vies altes, tos, expectorant, alteracions i mal estar de la panxa.
Bon tònic estimulant la gana, molt interessant en casos d’anorèxia.
Fer gàrgares alleugereix el mal de gola, I quan el constipat ja ha baixat… una infusió ben calenta amb mel i llimona, farà els seus efectes expectorants i antibiòtics. Per als tractaments de la grip és altament indicada, tant amb herba com en tintura, mitigant els símptomes musculars i de les articulacions
També és una bona aliada de la hipertensió.
Les gàrgares també són bones en cas de mal alè, llaguetes o inflamacions de genives gràcies al timol.
Fer fregues amb oli essencial de farigola rebaixat amb un oli base és molt indicat per dolors musculars o la fibromiàlgia.
Quan arriba la nit gràcies a la lisina, un bany amb aigua de flors de farigola, o una infusió calenteta ens ajudarà a agafar el son.
Fer fregues amb oli essencial de farigola rebaixat amb un oli base és molt indicat per dolors musculars o la fibromiàlgia.
Crisitna Altarriba
Naturòpata