És habitual que, en el moment de comprar un immoble, les parts signin un contracte d’arres com una forma d’assegurar el compliment de l’obligació. El contracte d’arres és un document privat, mitjançant el qual les parts es comprometen a comprar i vendre, respectivament, un immoble a canvi d’entregar una determinada quantitat de diners.
Fins al primer de gener de 2018, aquest contracte venia regulat pel Codi Civil espanyol. A partir d’aquesta data, es troba regularitzat al llibre VI del Codi Civil de Catalunya.
La normativa catalana estableix un apartat nou, que hi indica que, si el comprador necessita finançament per part d’un tercer per la compra de la propietat, pot desistir del contracte si justifica, documentalment, dins del termini pactat per les parts, la negativa de l’entitat de crèdit designada a concedir el finançament de tot o part del preu, o la negativa a la subrogació del comprador en la hipoteca que grava l’immoble. S’ha de tenir present que aquest apartat permet pacte en contra, amb les precaucions que aquest fet comporta.
Això ens vol dir que, tant el comprador com el venedor, hauran d’adoptar diverses precaucions en el moment de formalitzar el contracte d’arres, com, per exemple, un estudi de viabilitat econòmica en la concessió de la hipoteca previ a la formalització del contracte d’arres; o deixar els diners aportats en dipòsit, mentre no finalitzi el termini pactat.
Si necessites més informació, no dubtis en venir a consultar-nos.