Hi ha a qui li agrada “abocar-les pel broc gros”, altres que prefereixen “anar a pams” i “posar els punts sobre les is”. Hi ha diàlegs en què dóna la sensació que un parla de naps i l’altre de cols. I és que comunicar-se amb l’altre és un art que no sempre és fàcil. A vegades hi ha situacions que es compliquen degut a diferents malentesos i és que si observéssim bé algunes converses veuríem que la nostra manera de comunicar-nos és força millorable.
Hi ha diàlegs en els que hom té el cap ple de qüestionaments sobre el que està dient l’altra persona ja molt abans que l’interlocutor acabi de pronunciar la darrera paraula del seu discurs. En alguns casos es parteix de judicis o prejudicis sobre els altres i/o sobre nosaltres. Mentre un parla, en la ment de l’altre hi poden haver diversitat de pensaments, alguns orientats a la recerca de possibles respostes al tema del que s’està tractant. L’escolta pot estar condicionada també per diferents sensacions i emocions que desperta la conversa i que poden anar des d’un estat d’alerta, en la que s’aixequen barreres a la defensiva o bé, pel contrari, al desig de voler quedar bé, d’agradar, d’estar a l’alçada, entre d’altres.
Davant de totes aquestes situacions es fa difícil mantenir la ment silenciada mentre l’altra parla i la comunicació de qualitat es converteix en una mena de missió impossible degut a les diverses distorsions entre el que escoltem, interpretem, diem i transmetem.
Entenent el “Mindfulness” com l’art d’estar presents en el present penso que ens pot ajudar també en la millora de la nostra comunicació.
Buidar-se de judicis i prejudicis, mantenir una escolta silenciosa, atenta i centrada en poder comprendre el que ens diu l’altra persona pot ajudar-nos a apropar-nos més al que realment l’emissor del missatge ens vol transmetre que no pas mantenir-nos en un paisatge ple de confuses pressuposicions. A més a més sempre ens queda l’opció de poder confirmar si el que estem entenent és correcte.
Per poder mantenir unes relacions sanes i satisfactòries és important poder mantenir la ment oberta a entendre’ns amb l’altre, a escoltar les aportacions que ens pot fer l’altra en el nostre bagatge i deixar-nos sorprendre amb nous aprenentatges en aquest art de comunicar-nos donant-nos l’opció també d’expressar allò que realment desitgem des de la claredat mental que concedeix la calma interior.
Caldria revisar primer de tot, però, què tal portem el nostre propi diàleg interior en les situacions quotidianes amb nosaltres mateix@s i què veiem reflectit en el mirall de les converses en el món exterior. Però aquest seria motiu d’un nou article que podria donar per molt.
Fins aviat.