La Mònica pedalava amb força, les galtes lluentes de l’emoció i l’aire fred del hivern. Els pares després de molt estalviar, pel seu aniversari dels vuit anys, l’hi havien regalat la seva primera bicicleta.
De sobte un gran cotxe va travessar el carrer lentament per davant seu, la Mònica va clavar els frens, però no li donava temps d’aturar-se. Va volar literalment per damunt del cotxe i va aterrar d’esquena, sort que portava una motxilla que va amortir el cop. L’avi, que la guaitava des de l’altra banda del carrer, va córrer cap a ella. Estàs bé? T’has fet mal?. Afortunadament no es va fer mal, però la bici va quedar trinxada.
Un home gran va sortir del cotxe amb la cara desencaixada. Es va disculpar i va comprovar que la nena estigues bé. Segons deia era metge i treballava representant una companyia farmacèutica. Els va acompanyar fins la porta de casa la Mònica, a l’altre banda del carrer.
Va estar molt amable i els va demanar de no fer ‘papers’ d’aquella topada, doncs el cotxe que duia era de l’empresa i li podia ocasionar un greu inconvenient. Els va prometre, això si, que el dia següent tornaria i els portaria diners per arreglar la bici i deixar-la com nova.
Passaven els dies i aquell home no venia. Decebuda, la Mònica li va preguntar a l’avi –Creus que vindrà aquell home? , – No, …em sembla que no vindrà. Mai no hi va anar.
Al cap dels anys, un dia la Mònica anava de camí a casa sortint de l’institut, es va fixar en una bici que estava mal lligada a un fanal. Li va passar pel cap de prendre-la. -Que es foti el paio aquest que no sap ni lligar la bici!! Ara seré jo la abusadora i no la víctima!!
Aleshores va recordar com l’avi, amb molta atenció i paciència va desmuntar les peces trencades de la seva bici i poc a poc va anar aconseguint peces de recanvi de segona mà, fins que va poder arreglar-la.
Step B. Karpman, Fairy Tales and Script Drama Analysis
https://karpmandramatriangle.com/pdf/DramaTriangle.pdf
Inspirat en un record d’infantesa de Malcom X.