Tal com dèiem en l’article anterior la bellesa autèntica és sinònim de tenir un cert estat d’ànim que va en relació amb una bona autoestima.
Quan assolim aquest estat d’ànim, ens cuidem molt més amb l’alimentació, exercici, vida amb coherència, i alhora, es el que projectem fora de nosaltres, i ens convertim en un exemple amb una vibració més alta. I podem arribar a influir sobre l’autoestima de les persones que estan al nostre voltant.
Amb aquesta valoració més positivista cap a nosaltres mateixes, ens és més fàcil tenir la mirada des d’una perspectiva més positivista que negativa i solem criticar-nos molt menys i si ho fem ens n’adonem amb molta més facilitat.
També podem deixar de ser tan perfeccionistes i podem viure més en el moment present sense tenir tanta necessitat en el control, que en el fons, es la por al que pugui passar de forma imprevista.
Una situació que també s’ha de tenir en compte, ja que ens pot fer perdre l’autoestima, es el moment de fer anys. Si això passa, es que s’ha perdut el valor de la saviesa enfront al concepte de bellesa establert per la societat. No hem de relacionar l’envelliment amb la pèrdua de bellesa, “el fet de fer-se vell comporta Bellesa”. Bellesa entesa com aquella bellesa que no depèn de característiques visibles del cos. Sinó que esta en relació a com ens comportem amb els altres i com se sent en relació a la pròpia vida.
Perquè, ¿qui dictamina què es la bellesa?
S’ha de fugir dels estereotips i poder veure que cadascuna té un tipus de bellesa particular, ja que tenim diferents potencialitats i que cada persona fa accions particulars que van dirigides cap allò que vol fer en la vida. ¡Això ja es bellesa!
Quan tenim més bellesa verdadera, la persona irradia una vibració més alta, ja que està en sintonia amb allò que la vida li proposa. I al fer-ho la persona està més feliç, més radiant i expressa més bellesa.
L’important no es el 90-60-90, el pes, el color de cabell, els dolor dels ulls… i es pot veure perfectament en el cas de Demi Moore, actriu famosa, que en una entrevista a la revista Harpes’s Bazaar va dir: “El que m’angoixa és arribar al final de la vida y descobrir que no sóc una persona digne de ser estimada, que no ho mereixo… que hi ha alguna cosa que està malament en mi y que mai ningú va desitjar que jo vingués al món”.
Aquesta actriu té una fortuna personal de molts milions de dòlars y té alhora, molt reconeixement professional. Però té un sentit de desvalorització, de no “ser suficient” i fa que no gaudeixi de la vida. Y en aquests casos, la persona pot fer tot l’esforç per tenir “èxit”, per un desig de ser estimada i de tenir un sentiment de “pertinença” en relació a una part de la seva família. Demi Moore té ferides de la infància que no estan resoltes i no la deixen viure en felicitat i autenticitat. Podem pensar que té bellesa externa però que esta mancada de bellesa interna.
Quan tenim èxit sense assolir una autoestima positiva es condemnar-nos a sentir-nos una “impostora”, on tindrem por a viure amb l’ansietat de ser descoberta en qualsevol moment, perquè no sempre assolir un èxit va lligat amb orgull.
L’important està al nostre interior, és a dir, un bon autoconeixement ens permetrà viure amb més llibertat el dia a dia de la nostra vida. Això ens conduirà a la verdadera bellesa, que no depèn dels canvis d’estereotips de la societat ni de les valoracions de la nostra família.
I clar que es pot ressaltar les nostres qualitats físiques, però l’important es des d’on prenem les decisions. Es des de aparença o des de l’autenticitat i l’amor cap a nosaltres?
Realment, veient la mirada que té una persona i com es posiciona en la vida, podem valorar, a simple vista, quin grau d’autoestima té. I al costat d’aquestes persones sempre ens hi sentim molt bé.
Amb tot plegat, ens podem preguntar:
Quina mirada tinc jo? Quina posició tinc davant la vida? Busco reconeixement o ja em reconec a mi mateixa i sé que sóc molt valuosa? Cultivo la bellesa interior? Em dedico espais per poder-me conèixer?
.