Què és?
Un ictus o accident cerebro vascular (AVC), és una alteració en la irrigació del cervell, on la sang no arriba com hi hauria i la funció de la part del cervell que ha quedat afectada es pot alterar de manera transitòria o permanent. Segons el mecanisme de lesió parlem de:
Ictus Isquèmic (o infart cerebral) quan es produeix una obstrucció i interrupció del flux sanguini causant una isquèmia cerebral.
Ictus hemorràgic (o hemorràgia cerebral) quan la ruptura d’un vas, artèria o
vena, provoca la sortida de sang i la compressió d’estructures del sistema nerviós central.
Símptomes més habituals:
● Pèrdua de força en un hemicòs (cara, braç i cama del mateix costat).
● Dificultats i/o pèrdua de la parla.
● Pèrdua de sensibilitat o formigueig un costat del cos.
● Pèrdua sobtada de visió en un ull.
● Mal de cap molt intens.
És una de les causes més importants d’incapacitat permanent en adults. Pot provocar seqüeles que afecten la qualitat de vida, segons la Sociedad Española de Neurologia (SEN), el 40% dels casos d’ictus provoquen seqüeles que inhabiliten per desenvolupar les activitats de la vida diària (AVD).
Seqüeles:
Cada pacient que ens trobem afectat per un ictus és únic i diferent, el què farà que ens haguem d’adaptar en tot moment.
L’estat posterior i la recuperació dependrà de múltiples factors. Principalment, el grau d’afectació i les seqüeles dependran de l’hemisferi afectat, l’àrea cerebral danyada i la dimensió del dany.
A nivell físic podem trobar afectació d’una part del cos (braç, cama, cara) o de tot l’hemicòs, amb símptomes més sensitius com pèrdua de sensibilitat, parestèsies (formigueig), espasmes. O més afectació motora, amb petites pèrdues de força i mobilitat, grans hipotonies on la part afectada queda flàccida, sense mobilitat i força, o hipertonies amb espasticitat, on l’extremitat queda rígida amb el to muscular molt augmentat i dificultat de mobilitat pel dèficit de relaxació dels músculs.
També es pot veure afectada la parla a diferents nivells, de comprensió, pronunciació, dificultats d’articulació, i poden aparèixer alteracions de l’estat anímic, com depressió, apatia, irritabilitat o labilitat emocional.
Tot governat pel sistema nerviós central, és a dir, el nostre cervell, qui marcarà les afectacions que puguin aparèixer i la posterior recuperació.
Tractament:
En l’actualitat s’han realitzat grans avenços mèdics, tant en la prevenció i el tractament de la malaltia, com en la recuperació dels pacients.
Durant la fase aguda, l’objectiu principal és estabilitzar al pacient, dissoldre els trombos que s’han format o parar la hemorragia, el més ràpid possible perquè les seqüeles siguin mínimes.
El treball de rehabilitació buscarà tornar al pacient les capacitats perdudes, ensenyar-li a adaptar-se a la seva nova situació i adaptar-se a l’entorn. Sempre amb un equip multidisciplicar on intervindran metges, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals i logopedes.
Rehabilitació:
La rehabilitació començarà a l’hospital, seguirà de manera ambulatoria i finalment al domicili, sent important el treball de per vida per mantenir el què s’ha recuperat i evitar empitjoraments que afectin l’autonomia i funcionalitat de pacient.
La predisposició i el grau de cooperació i implicació per part del pacient, dels cuidadors i familiars afecta directament a l’èxit del tractament.
El principal objectiu de la rehabilitació serà disminuir l’impacte de les seqüeles i adaptar al pacient a la nova situació en la seva vida diària.
Pel que fa a la rehabilitació física, part que ens encarreguem els fisioterapeutes, buscarem disminuir el dolor i les alteracions sensitives, potenciar en cas de dèficit de força, millorar la mobilitat articular i les rigideses causades per l’espasticitat, reeducar les transferències, la bipedestació i la marxa, millorar la propiocepció i l’estabilitat.
Sempre per recuperar la màxima funcionalitat i autonomia a tots els nivells.