Fa molts i molts anys… bé, potser no en fa tants d’anys (no arriba als dos-cents), quan la Joaquima tenia set anys son pare la va castigar per una trastada que no ve al cas, era molt intrèpida la Quimeta. Així doncs, restava tancada a les fosques, dins un armari. A les fosques el caparró de la Quimeta bullia.
Q- L’odio!!, l’odio!!! …com pot dir que és pel meu bé!! …com pot dir que m’estima i tancar-me aquí!!
V- Es un pecat no obeir els pares, un pecat molt greu – mastegant les síl·labes, una veu insidiosa la renya. Una veu que no ve de l’exterior, però tampoc és exactament ella mateixa.
Q- Si, es clar…es un pecat…però no puc evitar estar empipada!!- la Quimeta encara s’encenia més.
V- Els mals pensaments et duran al infern de pet …l’únic que et pot salvar es treballar amb diligencia: desbrossar, sembrar, cosir… Obeir i respectar els pares… Deu veu tot el que fas i penses.
El misericordiós tenia un cel només per als escollits, de fet, els predestinats. La resta de mortals havia d’examinar sense parar les abominacions de les seves pròpies entranyes. Ser feliç i espontani era sinònim de fer el mal. El menyspreu, fins i tot l’odi a un mateix literalment feien emmalaltir: la depressió esdevenia gairebé obligatòria, neurastènia en deien, la malaltia de la ment. L’única forma de descansar del autoexàmen incessant es treballar i treballar més, esdevenir un model de ciutadà net i dòcil.
Ja ben entrats al segle XX el implacable i arbitrari Déu calvinista va patir una transformació extraordinària… va perdre interès en martiritzar els humans, va abandonar aquella ideologia austera i punitiva. Ara Déu estimava als essers humans, desitjava que fossin feliços, que tinguessin èxit i abundància i progressessin en la vida. Un Déu amorós i maternal, ment única, era una vibració infinita d’amor universal.
Amb el temps però, la figura de Déu es va anar diluint, la vibració amorosa universal adquiria prou entitat per ocupar un presumpte l’anhel col·lectiu de transcendència.
La noció de que el món només es ment, energia i vibracions, el converteix en potencialment sotmès al control de la ment conscient. El poder sense límits de l’esperit ens permetria dominar el mon físic.
I del vigilant, què se n’ha fet?
Ja en la segona dècada del segle XXI, la Zoe arribava a casa enfurismada, la cap de departament l’ha amenaçat d’acomiadar-la, …que no mostrava bona actitud a la feina!, deia la mol pàmfila.
Z- La molt ximple cap de suro, tan de bo rebenti!!
V- Aquests pensaments no et fan cap bé… has de controlar les teves emocions!!
Per al dogma del pensament positiu les emocions continuen sent sospitoses i cal supervisar atentament la vida interior.
Z- No puc controlar les emocions!! És com una onada que t’envesteix, només cal no aferrar-s’hi i esperar la propera onada.
V- L’origen de les teves misèries està en tu mateixa, cal adaptar-se i trobar noves oportunitats…com et van intentar ensenyar en aquell curset de motivació que va organitzar l’empresa.
Z- Un grapat de bajanades!! …que cal buscar el formatge en un altre lloc!! (1) …prou que ho se que m’he de buscar la vida!!
V- Tot ho veus sempre en negatiu, com el teu enamorat, sempre tan negatiu i pessimista, no se que l’hi trobes! T’has d’allunyar de les persones negatives… t’enfonsaran al pou. Recorda la llei de l’atracció(2).
Z- En Pau és una de les millors persones que he conegut, és pessimista si, però te bons sentiments, s’hi pot contar i la seva fina ironia m’encanta…
V- La llei de la atracció
Z- Per molt que repeteixis una fal·làcia no la converteix en realitat, el cosmos no està sotmès als nostres desitjos
V- No tens ambició, així no aconseguiràs res en la vida
La ortodòxia del pensament positiu proposa manipular la ment inconscient per reprogramar-la i instal·lar els desitjos de cobdicia amb la promesa del progres econòmic individual.
V- Ets una fracassada! Soc una fracassada!
Z- Que s’expressi en primera persona no m’impressiona. He escoltat amb atenció, agraeixo totes aquestes recomanacions. Ara, jo prendré les meves pròpies decisions, gràcies.
V- Fracassada!! Inútil!! Lletja !!
(1) Fa referencia a ¿Quien se ha llevado mi queso? De Spencer Jonhson
(2) Idea segons la qual les contingències del món es configuren en funció del desig o expectativa individual. Una banalització moralitzant del principi de indeterminació de W. Heisenberg.
Inspirat per Ehrenreich, B. (2018). Sonríe o muere. La trampa del pensamiento positivo. Turner Publicaciones: Madrid
DAVID QUERALTÓ