El diafragma és un múscul en forma de cúpula que tenim al bell mig del tronc. És com un paraigua que reposa damunt el fetge, l’estómac i la melsa i la resta del sistema digestiu i els ronyons. Damunt seu reposen el cor i els pulmons. És un múscul amb relacions importants i amb una funció encara més important: respirar. És el principal múscul inspiratori.
Amb la imatge del paraigua dins el cap, es pot visualitzar com les vores del paraigua s’insereixen a les costelles més baixes. I el que seria la punxa del paraigua estaria el cor, i a banda i banda del cor els pulmons.
Quan es contrau el diafragma fa que les costelles s’elevin i generen espai dins el tòrax. Vist d’una altra manera, el diafragma actua com un èmbol que arrossega l’aire dins el tòrax, concretament els pulmons, on es du a terme l’intercanvi de gasos. Oxigen cap a la sang i diòxid de carboni cap a l’atmosfera. Quan es relaxa el diafragma el tòrax es desinfla i alliberem el diòxid de carboni que la sang ha deixat anar cap a dins els pulmons.
El diafragma també és un múscul molt emocional, que es contractura amb molt facilitat amb els nervis i disgustos que no sabem gestionar. Això se sol traduir en contractures lumbars, dorsals i cervicals. Doncs quan el diafragma es contractura fa que estem encorbats cap endavant, i com que el cos vol anar recte per què hem de veure per on anem, doncs es generen contractures del sobreesforç que fan molts músculs posturals que estan a l’esquena.
Així que un bon moviment respiratori ens pot alleujar contractures i angoixes.