“Ei, Vida! Estic aquí present en el meu present, ni en el moment d’abans ni en el que vindrà després…”
A vegades costa viure la vida amb plena presència. La nostra ment es troba sovint absorta entre pensaments de successos que ja han passat o en d’altres que encara han d’esdevenir.
Tant en moments en què estem soles com quan estem amb altres persones hi ha estones en què quan ens n’adonem ha passat el temps de forma fugaç sense haver pogut captar l’essència del viscut.
Es pot viure el present com un temps per mirar, observar, escoltar o qui sap, potser per compartir, descobrir i aprendre quelcom interessant sobre nosaltres, els altres, la vida. I de cada instant viscut, que serà únic i irrepetible, recollir-ne el que ens aporta com que aquell riu que des que neix en el cim de la muntanya fins que desemboca al mar va recollint l’aigua dels seus afluents, acollint la vida que conté amb tota la seva varietat de formes i colors, acceptant els reptes que presenta el terreny, a vegades més amable i altres més abrupte, acaronant les pedres del camí que esdevenen més suaus al seu pas, saltant amb empenta i força els obstacles del camí per tal de continuar avançant i fluint fins a la seva meta final.
La nostra presència demana tenir la ment en calma per tal de poder percebre amb la màxima claredat possible les situacions que vivim. Ser-hi presents des de la valentia, la força i la confiança per tal de poder respondre a les situacions donant-nos l’oportunitat de poder percebre les alternatives que tenim i escollir aquella que ens sembli més adient i enriquidora.
Aquietar la ment, el silenci, el no judici, restar amb la ment oberta per tal de poder escoltar sense distorsionar els missatges de la realitat que ens envolta no és fàcil ja que cadascú de nosaltres mirem la realitat des dels nostres filtres, condicionants i bagatges i un treball personal per continuar aprenent i viatjant per la vida amb una maleta cada cop més plena d’eines que ens empoderin davant dels reptes que se’ns presentin ens hi pot ajudar.