Les companyes d’estudis que coneixien bé la Mònica sabien que era molt amable amb tothom, no li feia mandra ajudar als qui l’envoltaven amb un somriure. La tenien per molt responsable i treballadora, envejaven el seu do per concentrar-se quan estudiava!!
Els seus nebots dirien d’ella que és molt afectuosa i divertida, en canvi, els seus pares sempre deien que no era gens afectuosa, més aviat esquerpa, fins i tot retreta.
Amb la colla que sortia els diumenges a escalar, sabien perfectament que la Mònica era agosarada i sovint emprenyadora, sense mala fe, quedi clar, només ho feia per riure.
Segons l’entorn on es troba, la Mònica es mostra de maneres diferents. Això no necessàriament és causa de perjudici. Compartimentar la vida en diferents facetes…, pot tenir alguna raó?, algun sentit? Com en un vaixell, si en un compartiment tenim una via d’aigua, aquest es pot segellar temporalment per evitar l’enfonsament i així planejar la seva reparació.
Certament, aquests «canvis» de personalitat, si podrien ser causa de prejudici, si creiem que la personalitat és persistent en el temps i l’espai, que no canvia al llarg de la vida. La psicologia ha generat principalment dos models que intenten explicar la personalitat a partir de diferents trets o dimensions: el model lèxic i el model biològic.
Tanmateix, ambdós tenen en comú que expliquen l’origen de la personalitat a partir de característiques i qualitats endògenes. La personalitat esdevé quelcom substancial, una essència. Aquesta perspectiva és molt convincent, tant per al formalisme racionalista com per a l’empirisme, però, aquesta essència ha quedat encallada en el món de les substàncies metafísiques, tossudament esmunyedissa quan la volem objectivar.
No tot està perdut, sempre ens quedarà l’estructura relacional de la personalitat. En lloc de posar en relleu el seu contingut, podem observar com apareix espontàniament quan entren en contacte amb altres personalitats, de diferents persones, en la vida mateixa. Vist així, la flexibilitat i l’adaptabilitat podrien ser atributs favorables. Fins a quin punt? El cert és que aquesta flexibilitat minva amb el pas dels anys.
La comunitat humana en què ens trobem immersos ha desenvolupat una ordenació convencional de les relacions entre les diferents persones, també definides segons uns paràmetres preestablerts i àmpliament acceptats, que fomenten l’estandardització dels diversos trets de personalitat. En l’entorn laboral, per exemple, trobem certes configuracions de trets de personalitat que compleixen funcions institucionalitzades.
Un dia la Mònica (sense feina i amb un fill de sis anys) va haver d’afrontar un repte colossal. Pel matí tenia una trobada amb un treballador social per orientar-se en el laberint burocràtic que la societat ha construït per ajudar les persones sense feina, ni propietats, ni ingressos monetaris de cap mena. A la tarda, una entrevista amb un reclutador de recursos humans d’una gran empresa.
Pel matí ha de presentar-se com una persona deprimida i sense esperança, mancada de recursos personals per sortir-se’n. Havia de mostrar el perfil adequat per beneficiar-se dels ajuts econòmics, almoina que un Estat paternalista autoproclamat del benestar atorga, magnànim, als que considera inútils. A la tarda ha de mostrar-se com una persona positiva, compromesa i col·laborativa, entusiasmada de poder oferir el seu gran potencial i capacitat productiva.
I no s’hi val fer comèdia, no hi ha compartimentació possible, s’ha de presentar amb uns trets consistents, sense fissures, monolítica. Ha de ser convincent i justificar adequadament cada un dels seus actes i emocions. En aquest joc, la legislació i les convencions ofereixen un marc i un entrenament sistematitzat, amb un munt de qüestionaris, dissenyats per detectar incoherències.
Tal vegada, aquesta dissociació imposada coercitivament per l’ordenament social establert, podria ser causa de perjudici?
Dissociació: Disrupció de la identitat caracteritzada per dos o més estats diferents de personalitat. DSM (Manual Diagnòstic i estadístic dels Trastorns Mentals).
DAVID QUERALTÓ