Què és una cicatriu?
Una cicatriu és un dany tissular a la pell que dependrà de múltiples factors. Pot estar causada per una ferida, intervenció, cremada, o lesions cutànies com acné i úlceres, psoriasis..
Tota cicatriu procedeix d’algun tipus de ferida, i per tant, pateix el mateix procés de cicatrització i regeneració, que consta de 3 fases.
Fase Inflamatoria: augmenta la vascularització, es forma la costra superficial gràcies a les plaquetes i a les cèl.lules inflamatòries.
Fase proliferativa: Comença l’acumulació de fibres de col.làgen i fibrina, comença el període de regeneració i tensió a la ferida. Pot estar vermella, elevada i algo dolorosa ja que encara és immmadura.
Fase de maduració o remodelació: Finalització del procès, la cicatriu madura normal hauria de ser plana, color clar i no dolorosa. Pot tardar entre 6 mesos i anys en madurar.
Fins on arriba una cicatriu?
Normalment ens fixem en la quantitat de punts i la grandesa de la cicatriu, però no pensem fins a on arriba, quina és la seva profunditat i quin teixits s’han vist afectats. Perquè a sota de la pell hi ha molt més, i la quantitat de capes de teixit que s’han vist afectades marcaran les diferéncies en la recuperació.
En una cicatriu profunda, com pot ser una cesàrea o qualsevol intervenció abdominal, s’atravessen diferents capes de teixit muscular, teixit connectiu (fascia) i finalment pell. El més important per una bona recuperació és que aquestes diferents capes siguin mòbils i puguin desplaçar-se unes respecte les altres, i així mantenir la màxima funcionalitat de cada teixit i evitar adherències.
Alteracions cicatricials:
Hipertròfica: proliferació excessiva de la cicatriu, mantenint els marges de la ferida inicial.
Queloides: La cicatriu es fa més gran i ampla.
Atròfica: Regeneració incompleta de col.làgen i teixit fibrós, formant forats a la pell (acné)
Retràctil: Apareixen en ferides més profundes que passen per damunt d’una articulació, provocan una pèrdua de la funció per la tensió cutània (cremades).
Adherències: bandes de teixit connectiu, similar al teixit cicatricial, que es forma entre diferents superfícies de l’organisme, fent que quedin més enganxades, pèrdin mobilitat i funcionalitat. Poden causar dolor i rigidesa.
Quan aquestes adherències es fan més gruixudes, la quantitat de teixit augmenta i forma petites cortes, menys elàstiques i menys mòbils, parlem de fibrosis, on desapareix casi totalment en moviment entre els diferents teixits. Ascotumen a ser més doloroses, més dures i envermellides. Poden causar alteracions en altres zones del cos distals per la pèrdua de mobilitat del teixit (no es desplaça i crea tensió).
Què podem fer amb la fisioteràpia?
Amb la fisioteràpia busquem millorar la vascularització i elasticitat del teixit, per evitar adherències, fibrosis o retraccions,que produeixn dolor o limitació del moviment a llarg termini.
Podem començar a tractar les cicatrius des de la retirada dels punts o grapes, quan abans comencem més possibilitats de conseguir una bona cicatrització.
Podem utilitzar tècniques com massatge transvers profund i superficial, tècniques d’alliberació fascial, ventoses, punció seca, kinesiotaping o diatermia, entre d’altres.
Consells per una bona cicatrització:
- Mantenir la ferida seca
- Evitar tensions, pressió sobre la ferida i roba ajustada.
- Evitar el sol
- Hidratar la cicatriu externament amb olis o cremes (oliva, rosa mosqueta, manteca de karité, atmetlles, rics en vit E).
- Hidratar-nos internament, beure aigua, i alimentar-nos amb aliments rics en col.lagen.
- Fer automassatge a casa, desenganxant el teixit, amb els dits fent passades paral.lelament a la cicatriu, fent petites pressions d’un costat a l’altre, en cercles o zig-zag.