Tot passejant per un camí que feia dies que no trepitjava m’he quedat mirant les fulles seques que ja han caigut a terra. Aquesta imatge ha fet que el meu pensament prengués un rumb diferent al que portava fins aleshores. Escric aquestes ratlles quan falta poc perquè les escoles obrin les seves portes i comencin a acollir als seus alumnes. Quan encara veiem famílies jugant a la platja i construint castells amb la sorra, les fulles caduques marronoses m’han fet pensar que en poques setmanes finalitzarà l’estiu, que aviat parlarem de tardor, de castanyes i de panellets.
La terra continuarà donant voltes i demà girarem el full del calendari començant un nou dia. Vint-i-quatre hores en els nostres rellotges que podran ser viscudes de formes molt diverses per cadascun dels habitants d’aquest planeta. Més enllà de l’existència del temps com a concepte metafísic, el pas del temps com a expressió de la nostra trajectòria de vida ens posa al davant de situacions variades i complexes.
D’una banda, per la forma de viure cada instant del nostre present. Com a experiència subjectiva ens pot passar ràpid i pot ser motiu d’alegria en compartir bons moments amb les persones que estimem. O bé pot esdevenir feixuc o lent quan la situació ens fa patir. Podem estar presents en el present o bé abstrets en les històries del passat o en les que encara han de venir.
D’altra banda, diferents moments vitals marquen etapes que prenen per a nosaltres un significat especial i ens fan conscients que ens anem fent grans. La nostra capacitat per acceptar que el temps passa per a nosaltres i per al nostre cos, la capacitat d’adaptació als canvis, la resiliència davant de circumstàncies difícils; les respostes que donem davant de qüestionaments transcendentals com ara qui som, què fem i cap a on anem; el fet de trobar un sentit a la vida que ens ompli seran diferents factors influiran en la nostra sensació de satisfacció i felicitat.
Amb els pas dels anys, aquells coneixements que passin per l’experiència esdevindran saviesa. Ara bé, de tots els coneixements possibles els que tinguin a veure amb el fet d’estimar i ser estimats seran els més grans que podrem arribar a experimentar.
L’art d’estimar és, des del meu punt de vista, el Gran Màster de la Vida. Un art que ens permet aprendre a escoltar la música del cor i a construir una melodia per a cada instant de vida que estigui en consonància amb el que transmet cada un dels seus batecs, a convertir-nos en millors persones i a compartir el millor de nosaltres mateixos contribuint a la creació d’un món millor. Donar i rebre Amor ens proporciona vivències capaces de fer-nos sentir que l’excursió per la Vida val la pena.
Salut i Amor per a tothom.
Mercè Clos Muntsant
Psicòloga Col.7889
Consulta a Cardedeu
merceclosmuntsant@gmail.com
667289012