Cada any el 8 de setembre celebrem el dia Mundial de la Fisioteràpia, normalment amb actes, fires i esdeveniments que apropen la professió a la població.
Aquest any, degut les circumstàncies en què ens trobem, no ha pogut ser així, però tenim molts més mitjans per fer difusió i donar a conèixer aquesta gran professió.
La fisioteràpia és una professió vocacional, que omple molts i diversos camps d’intervenció però sempre amb una cosa en comú, acompanyar en la recuperació de múltiples patologies, ajudar a recuperar la màxima funcionalitat i autonomia possible, informar amb coneixement i educar en la salut a través del moviment.
Sembla una feina fàcil, on la població només veu que fem massatges i exercicis, però ben lluny de la nostra realitat que a poc a poc anem conscienciant.
El fisioterapeuta examina, avalua, diagnostica, realitza un pronòstic funcional i intervé aplicant tots els seus coneixements que ha anat adquirint durant any de formació, per prevenir, desenvolupar, mantenir i restaurar el màxim de moviment i capacitat funcional de cada pacient en aquell moment determinat.
Cada pacient és diferent, i les seves circumstàncies en el moment de cada visita també, per això ens hem d’adaptar cada dia, en cada moment, a les condicions en què ens trobem, al pacient que tenim en aquell moment, com es troba, com es mou, com està anímicament i emocionalment, perquè el tractament sigui l’adient i el puguem ajudar al màxim durant aquella sessió.
Perquè el nostre objectiu és ensenyar al pacient a ser lliure i autònom, que aprengui a mantenir i millorar la seva salut, que no ens necessiti diàriament, que es recuperi, es mogui, que aprengui i es diverteixi.
L’ensenyem com adaptar-se a les seves limitacions, com controlar i millorar les seves dolències i que la seva salut i benestar depenen de les seves accions presents i futures.
Fa poc vaig llegir a les xarxes una frase que m’identifica:
“Ets fisioterapeuta, tens l’habilitat de llegit els cossos en Braile.
Potser no tenim la solució de tots els problemes del món a les nostres mans, però davant els problemes del món, tenim les nostres mans.” (@fisiode_mente)
Però el més bonic d’aquesta professió és veure com la gent se supera dia a dia, aconsegueix allò que pensava que era impossible, recupera la seva salut i funcionalitat i és capaç de mantenir-la.
I tu, estàs allà per acompanyar-lo en aquest camí, a vegades llarg o sense final.