El vincle emocional entre humans i els nostres companys no humans.
En innombrables ocasions hem sentit dir que els animals, especialment els gossos i els gats, “ens entenen” millor que moltes persones. Frases com “el meu gos sap quan estic trist” o “el meu gat sempre ve a consolar-me quan em sento malament” són habituals entre aquells que conviuen amb mascotes. Però és això una percepció subjectiva o hi ha evidència científica que doni suport a aquesta connexió especial entre humans i animals?
Un llenguatge emocional que va més enllà de les paraules
Els animals no necessiten paraules per captar les nostres emocions. Diversos estudis han demostrat que els gossos, per exemple, poden reconèixer expressions facials humanes i respondre de manera diferent davant rostres feliços, tristos o enfadats. Un estudi publicat a Biology Letters va mostrar que els gossos fan servir tants senyals visuals com auditius per interpretar els nostres estats emocionals.
Però no són només els gossos. S’ha observat que fins i tot animals com els cavalls, els dofins o alguns ocells mostren comportaments d’empatia o resposta emocional davant l’estat d’ànim dels humans amb qui interactuen.
Empatia real o condicionament?
Alguns científics suggereixen que aquests comportaments poden ser resultat del condicionament: els animals aprenen que si reaccionen d’una determinada manera davant les nostres emocions, obtenen alguna cosa a canvi (afecte, menjar, atenció). Així i tot, altres investigadors van més enllà i defensen que moltes espècies posseeixen formes bàsiques d’empatia, com el “contagi emocional” —quan un animal s’estressa en veure’n un altre estressat, per exemple.
Un estudi de la Universitat de Viena va demostrar que els gossos no només reconeixen emocions, sinó que també poden contagiar-se de l’estat emocional dels seus propietaris, mostrant signes d’estrès quan els humans també ho estan.
Suport incondicional: mite o veritat?
Tot i que científicament és complex mesurar quelcom tan abstracte com el “suport incondicional”, hi ha evidència que la presència d’animals pot disminuir els nivells de cortisol (l’hormona de l’estrès), reduir l’ansietat i millorar l’estat d’ànim. La teràpia assistida amb animals, per exemple, es basa en aquesta capacitat que tenen els animals de generar calma i benestar en les persones.
En estudis amb veterans de guerra, infants amb autisme o persones grans amb depressió, el contacte regular amb animals ha demostrat millorar la qualitat de vida i reduir símptomes emocionals negatius.
Per què sentim que ens entenen millor?
Potser una part important d’aquesta percepció prové de la manca de judici. Els animals no critiquen, no interrompen, no minimitzen el que sentim. Ens ofereixen presència, companyia i afecte sense esperar que “siguem forts” o que amaguem les nostres emocions. En un món que a vegades ens exigeix massa, aquesta manera de ser —simple i honesta— se sent com un veritable bàlsam emocional.
La ciència confirma que els animals poden percebre les nostres emocions, respondre-hi i ajudar-nos a sentir-nos millor. Sigui per empatia, condicionament o una combinació d’ambdós, la veritat és que la connexió que sentim amb ells és real i profunda. Potser no parlen el nostre idioma, però moltes vegades semblen entendre el nostre cor millor que ningú.