Contacta amb nosaltres. Clicka aquí
Aquest mes de novembre he anat a les Jornades de Fisioteràpia Musculoesquelètica per mantenir-me actualitzada i al dia dels darrers estudis. Vam poder escoltar a companys parlant de grans temes amb idees que potser surten dels nostres esquemes.
Per això, he pensat a apropar-vos i deixar-vos algunes de les últimes actualitzacions i tips que es van tractar en la recuperació de lesions i el dolor:
● Tenir en compte els factors psicosocials, les expectatives, la comunicació i els hàbits de cada individu.
● Els factors físics (mobilitat, força, resistència, etc) són importants, però no han demostrat que siguin criteris de predicció o condicionants per la millora de la patologia. S’ha de tenir en compte també la part biològica social i psicològica del pacient. El dolor i la discapacitat alta estan associats a nivells alts d’ansietat/depressió, por al moviment, somatitzacions i catastrofisme. El dolor i la discapacitat baixa associats a nivells alts d’autoeficiència, de resiliència i expectatives de bona recuperació.
● Les paraules són el medicament més potent per l’home. Utilitzar l’educació i la informació perquè cada individu pugui escollir i decidir sobre el seu tractament.
● Els tractaments han d’estar centrats i individualitzats en cada persona, s’ha de fer una valoració global en tots els àmbits de la vida, la progressió es valora a través de mesurar els resultats, sempre ha d’haver-hi activitat i exercici físic.
● Les proves d’imatge per si soles no han de portar a prendre decisions terapèutiques, sempre s’han d’acompanyar d’una bona anamnesi, valoració i història clínica.
● L’exercici és important, però s’ha d’acompanyar i guiar al pacient.
● S’han de valorar els criteris de progressió per canviar de fase i tornar a l’activitat esportiva. No valorar la lesió en funció del temps.
● La mobilització activa ha de començar immediatament. Les fèrules d’immobilització no milloren la condició física, provoquen atròfia i afecten els resultats a llarg plaç.
● Els resultats són òptims quan els exercicis es realitzen diàriament durant 6 o més setmanes.
● Les articulacions del cos s’agrupen en dos, les que aporten mobilitat i les que estabilitzen, s’ha de treballar cadascuna d’ella segons la seva funció.
● Important treballar exercicis funcionals i globals.
● El més important per una bona recuperació és la progressió de la càrrega i l’execució correcta del moviment, posant atenció (ment) i mantenint una bona alineació articular.
● La implicació d’una àrea distant a la lesió que no era patològica, pot ser dolorosa per la compensació del teixit.
● No existeix la postura ideal ni la postura dolenta.
● No hi ha evidència que una postura mantinguda, per ella sola, causi dolor, s’han de tenir en compte els múltiples factors que influeixen en l’individu. No hi ha correlació entre alineació i aparició de símptomes.
● Les estructures vives s’adapten i augmenten el seu gruix en funció de les càrregues que reben.
● La postura s’adapta a l’estrès, tant físic com mental.
● El dolor produeix moviments més lents i de menys amplitud.
● S’ha d’estimular la variació de postures, el moviment i un estil de vida actiu.
● Els factors biomecànics i posturals sembla que tenen un impacte menor de què hem pensat fins ara.
● Els factors de risc més importants en el dolor són: l’edat, el nivell d’activitat física, la qualitat del son, l’estat psicoemocional (depressió, ansietat, estrès i preocupacions) i el sexe femení.